diumenge, 7 de desembre del 2014

L' EMOCIÓ DEL PETIT PRÍNCEP


 Penso que em resulta fàcil expressar-me per escrit, però avui se´m fa molt complicat poder-vos transmetre totes les emocions del dia d'ahir, perquè tot el que se sent amb el cor, esdevé invisible als ulls, i alhora impercebible amb  paraules.
He pujat vessants dels quals he caigut, i he pogut aixecar-me perquè al costat tenia dos éssers meravellosos que són els meus fills. M'he aferrat a una nova ruta, i gràcies a ells he tingut prou força per reconduir un nou camí; amb ells he compartit estones del Petit Príncep, l'hem llegit, i hem sentit el missatge tan universalment  famós i que tants i tants hem repetit.

I així ho recordarem...

Un dissabte de desembre, els meus fills i el meu estimat, Jordi vam marxar amb tren cap a Barcelona, on allí ens esperava una família meravellosa; una persona que ha esdevingut la meva germana gran, quan la vida em va arrabassar el meu propi, i amb les seves filles, el Tura i els seus petits vam compartir un dinar ple d'emocions, i recordant, que allí també hi faltava l'atra germana, l'Arantxa.

Dinar, brindis per la vida i per tot el que trobem estant junts...
I correm Avgda Paral·lel avall, on hi ha una sala "BARTS" i a dins un musical que ens espera, de la mà de l'Àngel Llàcer, i del Manu Guix. "EL PETIT PRÍNCEP".
Cinc minuts, i l'espectacle s'inicia... asseguts a platea, segona fila, números 1,2,3,4... Esperem que comenci.
I quan s'inicia, un calfred em recorre per tot el cos, miro a un costat i a l'altre; els meus fills immòbils claven la mirada a l'escenari, i el musical ressona dins la sala, i dins dels nostres cors.

                           "I allà vaig aprendre
                            que tot depèn de mi
                            i que tots tenim un petit Príncep a dins
                            només cal voler-lo sentir.
                            I allà vaig aprendre
                            que l'essencial és invisible als ulls
                            que aprendre a estimar i ser feliç
                            és el que vull"


Aquí una estrofa de la cançó "Vaig Aprendre" que interpreta en solitari l' Àngel Llàcer, l'aviador.

Sento les notes de la cançó i les llàgrimes brollen, les deixo recorre, mentre el meu fill em mira, i li permeto compartir la meva emoció, perquè com diu la lletra, aprendre a estimar i ser feliç és el que vull.
No vull tenir, sinó sentir, i fer que els que tinc al meu voltant puguin sentir l'emoció de compartir la vida amb mi.

Així, que només us puc dir, que potser ens fem grans, i oblidem aquell nen que vam tenir dins. Fem-lo reviure, i no permetem que s'apagui. Serà que treballo amb nens, i potser amb ells puc sentir més intensament la necessitat de revifar el nen que portem amb nosaltres.

La rosa (la seva bellesa va calar dins de la Jana), la guineu, el geogràf, els fanalers, el bevedor, el vanitós (aquest va encisar el Pol), el matemàtic, la serp, l'asteroide... tots amb el petit príncep feien que les notes emocionessin, un cop i un altre... Meravellós!

Després retornant cap a casa, cansats de tot el dia, va ser quan la meva filla es va girar i em va dir:
- Mama, sóc feliç perquè avui he pogut sentir el Petit Príncep.
No calen paraules per descriure el que vaig sentir i sento ara mateix, mentre comparteixo tot aquest batec, tan meu, tan personal.
I el més emocionant, és veure que qui em coneix, avui preguntava com havia anat la trobada amb el meu estimat. Sí, Elisenda, per plorar i sentir que tot val la pena, encara que resulti complicat d'entendre!

Avui, el Pol rellegia el seu pop-up del Petit Príncep, i en veu alta anava recitant petits fragments, mentre  la música del CD del musical s'impregnava per tot casa!!!

                           "Si viatges amb la imaginació
                             si no prens mai el camí més curt
                             si ets feliç regant una flor
                             si no et fa por anar més lluny.
                             Si ja saps que cal buscar amb el cor
                             que no et confonguin els ulls
                             és el temps que ens fa importants
                             el que tu i jo hem passat junts"...

"QUE APRENDRE A ESTIMAR I SER FELIÇ ÉS EL QUE  VULL"










10 comentaris:

  1. Jo encara no he anat a veure el musical del meu estimat... ;) el Petit Príncep.
    A vegades els musicals em costen una mica, no sé per què, ja que n'hi ha molts que m'han agradat, però m'animes a anar-hi.

    ResponElimina
  2. Oh petit príncep
    Has tornat amb la flor que crida
    més enllà de tots els estels
    has marxat sense despedir-te
    i m'has deixat amb massa gent gran.

    Avorrida gent gran.

    (Josep "Dharma" Fortuny)

    ResponElimina
  3. i jo celebro que t'hagi agradat i produït tantes emocions, jo per part meva desistiré de veure representat el llibre dels meus somnis

    ResponElimina
  4. que els sentiments aflorin és part del joc de la vida, llàstima que no ho fem prou sovint

    ResponElimina
  5. El Petit Príncep és el meu llibre de capcelera. L'obri per on l'obri el que trobo és el que en aquell moment necessito llegir. Una cosa així com el que diuen que passa amb la Bíblia.

    ResponElimina
  6. Llegir el teu Carpe Diem m'ha suposat una barreja d'emocions i sentiments difícils d'explicar!!!
    No tinc més paraules..........<3 !! Gràcies !!!

    ResponElimina
  7. Que dir.... Tens un do molt especial,i saps com t' admiro per aixó ( i per altres coses) Transmetre el que sents,qie brolli tot el que hi ha dins a traves de la paraula,i pot ser més important, fer sentir i emocionar a qui et llegeix. Aixxx el Petít Príncep...quants sentiments més enllà i records que ja formen part de la nostra història estimada germana, per a mi sempre el record del teu primer regal un recull de pensaments i amb una frase que sempre tindré al meu cor..."per una tarda o nomès s' ha mirat amb el cor"
    T' estimooooo
    Arantxa

    ResponElimina
  8. Han passat ja uns dies de l'espectacle viscut a la sala Barts el 6 de desembre de 2014, ni més ni menys que el musical "El Petit Príncep". Com be diu la meva estimada Lídia, "fer que els que tinc al meu voltant puguin sentir l'emoció de compartir la vida amb mi".
    Gràcies a la Lídia vaig aprendre a estimar El Petit Príncep i ara ja no puc desprendre'm d'ell. Tinc el disc i ara l'escolto a casa, també al cotxe... és meravellós. Un musical molt ben treballat. L'has de veure!!!

    ResponElimina
  9. Nomès una persona tan especial i estimada com la nostra Destinifly ens pot fer sentir i transmetre l'emoció i la il.lusió de compartir el "seu" llibre envoltats de les persones que més estimem. Va esdevenir quelcom més que un dinar "familiar", va ser una Festa: estàvem emocionats pel l'event al que anavéu a gaudir i estàvem contents pel fet de rebre's a casa, la vostra casa!!
    El Petit Príncep, diu: "I allà vaig apendre que tot depèn de mi.." Sí, les coses depenen de nosaltres però amb persones com vosaltres , Butterflies, al nostre costat, tot és més senzill.
    Mil petons!!!
    Filo i Tura

    ResponElimina