diumenge, 28 de juliol del 2013

MADAMA BUTTERFLY, PER SEMPRE!!!

Començar a escriure aquest post és tornar a viure un dia que romandrà eternament gravat en la nostra memòria; un dia especial perquè el 25 de juliol esdevé la data del meu segon aniversari; 10 anys d'ençà i lloança a la vida, per permetre´m ser aquí, i gaudir d'instants tan autèntics, com el de compartir una tarda-nit d'òpera amb les meves estimades Filo i Arantxa.
M'agradaria detallar-vos l'emoció que vam viure, però no sé si sabré expressar la intensitat de tot el que vam sentir i compartir.
Així, que em remuntaré al mes de novembre quan de forma espontània va sorgir la idea d'anar a l'òpera el dia 25 de juliol, concretament al Liceu, i MADAMA BUTTERFLY, la protagonista. Ens vam engrescar i immediatament, vaig comprar les entrades (les que vàreu veure com recollíem en un altre post).
Al llarg d'aquests mesos, el destí ens ha portat a viure situacions de canvi a totes tres, la qual cosa encara ha enfortit més aquest amor que ens tenim i professem. Sentim la necessitat de cuidar-nos mútuament, i el patiment d'una és el patiment de totes tres; però l'alegria de cadascuna de nosaltres també s'encomana i la gaudim al màxim.
El 25 de juliol de 2013 es consensuava la gran fita, el nostre al·licient al llarg de tants dies de tristor que quan ens envaïa al dia a dia, el "pensament Butterfly" ens donava ales, i ens permetia créixer, i sentir que la vida de vegades ens mostra la seva cruesa, però en moltes altres ocasions ens permet gaudir d'una felicitat indescriptible.
Aquí, faig un agraïment, als amics del facebook que heu suportat estoicament, els darrers quaranta dies, amb el nostre descompte; gràcies per la vostra paciència, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta il·lusió, i gràcies per tots els vostres comentaris que han alimentat, encara més, aquest dia històric en les nostres vides.

Així, que ara comença la crònica d'un dia que mai podrem oblidar.





El dijous a les 10.15 l'Arantxa i jo vam marxar des de Tarragona (gràcies Emili per acompanyar-nos), direcció Barcelona.
Estàvem tan emocionades, que ens resultava difícil fins i tot respirar (hi ha qui pot pensar que és una exageració, però aquí us deixo el que nosaltres vam sentir).
Arribada a Sants, metro (som de poble, no sabíem on treure el tiquet, però ho vam aconseguir. Quan hi penso és que m'agafen unes ganes de riure...) Seguidament cap a l'hotel al C/Comte Borrell, i a esperar que la Filo plegués de treballar per dinar i començar a preparar-nos.
El retrobament de totes tres va ser espectacular, bé, com sempre que coincidim, és un escàndol però no hi ha res que pugui torbar aquest sentiment.



Després de dinar, gairebé quarts de sis, ens vam encaminar cap a l'hotel, on cadascuna de nosaltres va posar-se les millors gales per anar a l'event tan esperat.






L'Arantxa amb destresa magistral ens va maquillar, per sentir-nos més belles.
Sortim al carrer, i aturem un taxi. Totes tres al darrera, la insistència del conductor que una podia anar al davant, va quedar ràpidament diluïda. Aturada del vehicle davant del Liceu, mirada de complicitat de totes tres, i l'emoció començava a créixer: "Ja hi som".

 


Davant del Liceu, davant del cartell que anunciava la representació, érem al davant.
La nostra il·lusió prenia forma cada segon que passava; el neguit de ser a les escales, aquest somni que ens ha donat força al llargs dels mesos, ens va fer mirar, i abraçar-nos, sense important-nos res ni ningú. Ens traspassàvem la nostra energia.
Asserenades, vam baixar al Foyer  per gaudir de l'explicació de l'òpera, de la posada en escena, la composició de Puccini, la musicalitat i descobrir que aquesta temporada, MADAMA BUTTERFLY haurà assolit 117 posades en escena al gran teatre del Liceu, d'encà el 1909.
Cada cop, el degoteig de segons ens apropava més a l'entrada a Platea, a la fila 3, als seients 2, 4 i 6  reservats des de feia tant temps.




La Filo i l'Arantxa van experimentar una sensació que jo ja coneixia, per a mi era la tercera òpera, per a elles, la seva primera. Expectants vam baixar pel passadís, i ens vam agafar de les mans amb els ulls plorosos d'emoció.


Aplaudiments van constatar que el director ja havia entrat. I esperant que el teló s'alcés, es varen obrir els llums novament, i es procedí a fer un minut de silenci per les víctimes de l'accident ferroviari de Santiago. 
Seguidament, la vida prosseguia, i sense cap interrupció, la música va començar a sonar, i les nostres mans es van entrellaçar, malgrat la incomoditat que suposava.
Però el gran moment havia arribat, i nosaltres el gaudíem.
L'exotisme oriental acompanyat de les veus que feien vibrar els nostres cors, esdevenia una barreja sensorial només comprensible per aquelles persones que han sentit el què jo em refereixo; aquells qui amb l'òpera poden estremir-se, aquells qui s'emocionen, aquells que al llarg de més de dues hores són capaços de sortir del món rutinari i permetre sentir les emocions que provoca una òpera en directe.
Tot s'atura, tot gira al voltant de la música, de la posada en escena, de l'elegància dels personatges en travessar l'escenari i entrar d'una forma màgica en el si de cada espectador.
La tràgica història de la Cio-cio-san, anomeneda "Butterfly" per la seva extremada delicadesa commou al públic, en aquest cas amb el debut de la soprano Ermonela Jaho, que va ser ovacionada amb "Brava" al final del primer acte (Vogliatemi bene).
 Després amb l'ària "Un bel di vedremo" es podia constatar el mestratge de la soprano perquè l'emoció era palesa en cada gest; en cada inclinació del seu rostre, i calava profundament en nosaltres, que novament teníem les mans ben agafades.
L'òpera es va anar succeint fins que al final del segon acte, la jove geisha, després de tres anys, es prepara per rebre l'arribada del seu amor. La nit de vetlla i el cor de veus amb boca closa, provoquen una emoció on les llàgrimes comencen a brollar, i ja no les podrem aturar, fins que l'obra conclogui.
Els moments en que una mare comprèn la situació real, la que al llarg d'anys ha imaginat d'una altra manera; els instants que abraça el fill amb extremada delicadesa.
I arriba l'alba, ella es retira;  la intervenció del tenor Jorge de León, amb "Addio, fiorito asil", desencadena l'emoció, el plor que se sumarà amb el punt final quan la jove japonesa, repudiada pels seus, prefereix llevar-se la vida amb honor, perquè no pot viure amb honor. "Con onor muore"!!!

El crit "BUTTERFLY, BUTTERFLY!!! posa el punt i final.

Els aplaudiments se succeeixen, i nosaltres, amb els ulls enrogits per les llàgrimes descontrolades gairebé més de mitja hora, provoca la mirada i els somriures d'aquells qui comprenen la nostra emoció.
Sortim, i en uns instants ens tornem a abraçar, i totes tres plorem per tot el que hem sentit, per la força de la nostra amistat, per aquest regal que ens hem permès i que al cap i a la fi, és l'obsequi més preuat que es pot fer a l'ànima. Sentir!

Les onze passades, sortim del Gran Teatre del Liceu i anem a sopar al "Lobo". Brindem amb cava mentre sopem, ens besem i agraïm a l'univers aquest dia compartit.
De sobte, se sent un "cumpleaños feliz" entonat amb to gràcil i rítmic, no podia imaginar que aquell cant era per a mi, les meves estimades havien fet portar sobre un trosset de pastís de xocolata un 10 amb una papallona. Celebrant així, el cant a la vida, la que jo en aquell precís instants constatava a flor de pell.
No vaig poder evitar els plors, entre els aplaudiments de la gent que era a la terrassa i després les felicitacions dels allí presents.
Només podia donar gràcies, una i altra vegada per ser tan afortunada!!!
Gràcies amigues meves, gràcies "Butterflies, per sempre"!!!
Nit d'hotel, assaborint cada instant viscut, i pensant en un nou projecte.
L'endemà, l'Arantxa i jo tornàvem cap a Valls, de nou érem a Sants, ara amb el regust de la dolçor de la nit viscuda, dels moments compartits. La Filo ens deia adéu, i nosaltres empreníem el retorn. Novament cap a Tarragona (gràcies Jordi per recollir-nos).

I aquesta és la nostra nit, la que romandrà per sempre en el record dels grans bells moments.




"Viure el moment, girar-se del tot cap a la Lluna, la neu, les flors de cirerer, les fulles vermelles dels aurons, cantar cançons, beure sake, consolar-se oblidant la realitat, no preocupar-se de la misèria que tenim al davant, no deixar-se desanimar, ser com una carabassa buida que flota en el corrent de l'aigua".

ASAI RYOI "El món flotant"




























dijous, 18 de juliol del 2013

QUAN CONVÉ FEM CADENES!!!

Avui el meu títol és manllevat de les paraules que va dir en Jordi de Bofarull i que em van semblar excel·lents, per això les aprofito per fer l'entrada d'aquest post, que no és res més que la transmissió de fer-vos partíceps a l'acte que mourà milers de persones per formar aquesta cadena que ha de mostrar al món  el nostre afany de llibertat.

Des d'UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA, entitat que forma part de la meva trajectòria personal, també es fa una crida a ser un/a més d'aquesta cadena.

Us l'adjunto, i cadascú que s'apunti on vulgui, però que ho faci.
L'11 de setembre tornarem a fer història, i cada cop sentim més a prop les lletres que escriuran que el poble català, viu en llibertat.

 17.14, la nostra hora!!!



SOCIS I SIMPATITZANT DE LA UAF 


Amics i amigues,

El proper 11 de setembre està previst de fer una cadena humana que anirà de nord a sud del Principat de Catalunya. Aquesta cadena ha estat batejada amb el nom de «Via Catalana cap a la Independència», prenent el nom de les cadenes humanes que es van fer en uns altres països europeus com a pas previ a l'assoliment de la seva independència a començament dels anys 90.

Valls-Alt Camp per la Independència, juntament amb la resta d'assemblees territorials de la nostra comarca, han pres el compromís de participar en aquest esdeveniment cobrint un espai de 5 km amb l'aportació de 5000 persones, en un tram situat entre Mont-roig i l'Hospitalet de l'Infant.

La Unió Anelles de la Flama, com a entitat compromesa amb la cultura i les tradicions del nostre país, vol donar suport a aquest esdeveniment que sens dubte serà històric, i vol donar l'oportunitat a tots els seus socis i simpatitzants de poder participar de l'acte.

És per aquest motiu que posarem a la vostra disposició un número d'autocars, encara per determinar, per a que ens puguem desplaçar tots junts al punt que ens ha estat assignat.

En un principi, la UAF hi participarà aportant diferents elements del nostre bestiari: Mulassa, Mulasseta, Bou Tradicional i Ós ; així com el nostre grup de gralles i timbals.

Si ens voleu acompanyar, heu d'emplenar el formulari de preinscripció que trobareu fent clic en aquest enllaç:
https://docs.google.com/forms/d/1v0OBordGPcFA64bvyr4vx6f7_KhTnh8dgY0pnQfgayQ/viewform

Cal que tingueu en compte que:
1.    Teniu temps per fer la preinscripció fins el 25 de juliol.
2.    Aquest document és una preinscripció que, per ell mateix, no dóna dret ni assegura plaça a l'autocar.
3.    Un cop tancat el període de preinscripció, ens hi posarem en contacte amb vosaltres per formalitzar la reserva i el pagament del desplaçament (10 euros).
4.    Només el pagament del desplaçament (pel mitjà que ja se us comunicarà) us assegura de tenir un lloc reservat a l'autocar.
5.    Tot i que la cadena humana es farà arreu del país a les 17:14 h, caldrà estar amb força antelació al lloc. Per això, quan arribi el moment, se us comunicarà l'hora exacta de sortida des de Valls.
6.    Les dades que recull el formulari són les que demana Valls-Alt Camp per la Independència (Assemblea Nacional Catalana). La UAF només actua com a col•laboradora en la seva recollida.
7.    Amb la formalització del formulari de preinscripció doneu el vostre consentiment explícit a que les vostres dades personals siguin cedides a Valls-Alt Camp per la Independència (Assemblea Nacional Catalana), única responsable del seu tractament, deslliurant la UAF de qualsevol responsabilitat.
8.    si hi teniu qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a: uaf@uaf.cat ipremsa@uaf.cat

El proper 11 de setembre viu amb nosaltres la festa; viu amb nosaltres la història!
  



dijous, 4 de juliol del 2013

SHOW DINS DEL SERVICAIXA

Avui, a l'estil Almodòvar, l'Arantxa, la Jana, l'Eneritz i jo hem protagonitzat un espectacle propi d'un guió de pel·lícula "espanyola".
Fa dies que pel facebook anunciem el compte enrere per anar al Liceu; però des del novembre teníem comprades les entrades, però no les recollíem.
Avui, tot i que ens mancava la tercera "butterfly-Filo", hem decidit tenir-les jaaaaaaaaaa!!!
I efectivament, hem entrat, ens hem esperat i deixàvem passar la gent (una dona ha comentat en sortir, aquí dins n'hi ha unes que xerren i no fan res); senyora s'equivocava, fèiem, i moooolt.
Finalment el caixer SERVICAIXA, lliure; necessitem fotos, qui ens les pot fer? I entra la nostra víctima: "Laura, ens vols fer una foto", el seu fill crec que recordarà molt de temps l'escena.
Primer pas, introduïm la targeta; nervis.... Retirar entrades...més nervis..... 3 entrades Butterfly, i un xiscleeeeeeeeeeeeeeee!!!!
Comencen a imprimir-se!!!!
La tercera entrada queda travada; "Arantxa, estiro?" I sí totes 3, les tenim, les tenim!!!
Ara romandran sota custòdia, fins a arribar el gran dia.
I finalment ens abracem, ja tenim les entrades. Les nostres filles ens miren i diuen "estan loques", i nosaltres riure que riuràs!!!

Ara només cal seguir descomptant, fins arribar el dia 25.
Aix, emocions, increïblement, el veritable sentit de la vida.
Bona nit, amics meus.
Gràcies Laura!!!
Butterflies, us estimo!!!!