SEGUIR LES TRADICIONS: TOTS SANTS.

La tardor va avançant, l'hora canviarà d'aquí molt poc, i les tardes tornaran a ser llargues i fosques. Amb aquests canvis, el calendari marca dates assenyalades; dilluns, Tots Sants.
Els cementiris empolainats, nínxols nets, argolles relluents,vidres sense restes del silenci que habitualment tenen; flors de tots colors, rams, orquídies i moltes persones recordant aquells que un dia van estimar i que mai podran oblidar.
Passejades en memòria dels qui ja no hi són, el cementiri de Picamoixons, és petit i des d'un anys cap aquí l'han transformat, i realment esdevé un lloc, que encara que soni paradoxal, és acollidor.

Avui he fet una cosa que no havia fet mai, i és anar al cementiri amb la meva mare per tal de netejar aquell petit espai, que quan t'hi acostes se´t fa un nus a l'estómac i fins i tot et costa respirar. Em vénen al cap dos adverbis que quan van junts, són terribles: MAI MÉS! No els veurem mai més, però romandran per SEMPRE en nosaltres, per tot el que un dia vam significar i vam compartir plegats.
Els altres anys ho feia una tieta, però ara toca el relleu generacional.
Hi havia un anar i venir de gent; i jo pensava mentre netejava el marbre d'un dels nínxols de la família; "QUIN SENTIT TÉ TOT AIXÒ?"
Recordem una, dues i fins i tot tres generacions, però després, els que ens precediran, no sabran res d'aquells que un dia van ser part indispensable per a nosaltres.
Recordem cada dia, no cal anar al cementiri, i crec que no cal tenir un dia per a fer-ho; des de casa, des de la feina, passejant pel carrer, sempre recordes aquells que has estimat i ara no hi són.
Mentre jo estava amb aquestes cabòries, ha arribat una família coneguda per la nostra i emparentada de molt lluny; salutacions, silencis, i després la conversa, sempre al voltant de la mort. És el que toca!
A mi m'agradarà que em recordin pel què he estat, pel què he estimat, pel què he compartit, i no per haver de seguir una tradició. Però, no tothom pensa així; hi ha qui necessita el cementiri, les flors i que cadascun dels qui passin per davant, preguntin: - I aquí, qui hi ha? Al cap dels anys, ningú ho sabrà, però es continuarà la tradició d'anar al cementiri per Tots Sants!

SER DE LA UAF (UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA)

Feia dies que volia reemprendre el meu blog,i crec que avui el que més em ve de gust, és parlar de la UAF, millor dit, ser de la UAF.
Crec que una de les coses que més m'omple com a vallenca, és pertànyer a la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA, coneguda com la UAF.
Una entitat que va néixer amb la sardana i que va eixamplar el seu horitzó quan va veure que els temps canviaven, i calia fer quelcom per recuperar un patrimoni cultural que anava molt més lluny.
El meu primer contacte va ser perquè hi havia un esplai que s'havia inciat feia poc (bé, d'això han passat més de 20 anys), i necessitaven monitors; de la mà d'un bon amic, vaig començar per col·laborar com a monitora; allí vaig conèixer la mare del meu fillol, la Cèlia.
L'esplai ANAPURNES va fer que tingués molta més implicació; portant la "jaia" dels nans, durant molt de temps; formant part del grup d'animació "All i Oli"; estrenant-me com a actriu amateur amb el grup TRASPUNT, seguint la MULASSA, i els DIABLES per molts indrets; en definitiva sentint-me membre d'una entitat que anava creixent, igual que nosaltres. El temps va passant, i la UAF continua enriquint la ciutat de Valls amb tot el que aporta cultural i humanament.
La primera cosa que hem fet el meu marit i jo, quan han nascut els nostres fills, és fer-los socis de la UAF, d'altres ho fan a clubs esportius; cadascú té les seves preferències. La nostra és ben clara!!!
Puc dir amb molt d'orgull que hi tinc una colla d'amics, amb qui comparteixo molts bons moments, més enllà de la pròpia entitat.

Al tombar tenim les Decennals, i des de fa mesos, el Lluís Musté, persona emprenedora i defensora de la cultura popular catalana està treballant en la recuperació del Lleó, un nou element que formarà part del seguici festiu de Valls; i com no podia ser d´altra manera, estrenat en una data assenyalada, el 29 de gener de 2011.